Description
La Generalitat Valenciana de l’època foral no va ser un ‘unicum’ en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d’aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l’absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapès al seu poder -corts, parlaments o estats generals. Hi hagué assemblees representatives ?ns i tot a països on triomfà la centralització extrema al voltant del monarca, com França o Castella, però el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d’Aragó, tant als seus estats ibèrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Països Baixos; a regions de França que havien format part durant molt de temps de l’Imperi Germànic, com la Provença; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d’Itàlia; a Navarra, o a la Confederació Helvètica, la tradició «pactista» -que no hem de confondre amb «democràtica», però que permetia major implicació de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran política- va durar molt més. En moltes d’aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas més en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptació i fins i tot les despeses a què s’havien de destinar. Algunes d’aquestes «diputacions» acabaren també per adquirir noves competències i una certa càrrega simbòlica que les convertirien, d’alguna manera, en la «veu» dels seus Generalitat Valenciana de la época foral no fue un ‘unicum’ en la historia europea. Instituciones más o menos parecidas funcionaron entre los siglos XIV y XVIII en otros lugares del continente, especialmente en el seno de aquellas monarquías que, en lugar de seguir la vía del absolutismo, se vieron obligadas a mantener los organismos representativos que hacían de contrapeso a su poder -cortes, parlamentos o estados generales-. Hubo asambleas representativas hasta en países donde triunfó la centralización extrema alrededor del monarca, como Francia o Castilla, pero su peso fue menguando a lo largo del tiempo, mientras que en la Corona de Aragón, tanto en sus estados ibéricos como en los italianos; en los territorios vasallos de los duques de Borgoña, incluidos los Países Bajos; en regiones de Francia que habían formado parte durante mucho tiempo del Imperio germánico, como la Provenza; en la misma Inglaterra; en ciertas regiones de Italia; en Navarra, o en la Confederación Helvética, la tradición «pactista» -que no hemos de confundir con «democrática», pero que permitía una mayor implicación de la sociedad, o al menos de sus grupos privilegiados, en la gran política- duró mucho más. En muchas de estas regiones, aquellos grupos consiguieron dar un paso más en el control de los impuestos que ellos mismos habían votado: generaron diputaciones permanentes que gestionaban su recaudación e incluso los gastos a los que se tenían que destinar. Algunas de estas «diputaciones» acabaron también por adquirir nuevas competencias y cierta carga simbólica que las convertirían, de alguna manera, en la «voz» de sus estados.






Reviews
There are no reviews yet.